EL LLENGUATGE COM UNA ADAPTACIÓ
Pinter’n Bloom, autor del text EL llenguatge com una adaptació , afirma que hem de considerar el llenguatge com una part molt important en la selecció natural de la nostra espècie. Després d’analitzar les diferents maneres d’emprar el llenguatge, s’ha descobert que hi ha algunes que són la causa de l’adaptació. L’autor analitza el llenguatge per a poder demostrar la seva teoria.
Entre les persones hi ha un fenomen que fa posible l’intercanvi d’opinions i idees, el llenguatge, el qual podriem dir que és estructurat i és capaç de transmetre’s mitjançant el so. Cal afegir que els concepte que componen el llenguatge poden ser memoritzats i combinats d’infinites formes.
En l’home hi ha una gran capacitat per entendre i usar els símbols del llenguatge. La paraula és un signe connectat entre una senyal i un concepte, que comparteixen tots els components d’una comunitat. Això demostra que l’home té una gran capacitat, la capacitat d’usar els símbols i entendre’ls.
Per tal de fer eficient la comunicació les persones combinen les paraules en expressions més llargues i d’extensió variable que tots – en bones facultats- entenen.
Aquesta creació d’oracions sense límits és possible gràcies a una altra capacitat imprescindible: l’abstracció de les estructures que formen el llenguatge i la sintaxi.
La sintaxi combina les paraules en construccions lèxiques, indispensable per a la bona estructuració del llenguatge i en conseqüència, de la seva comprensió. Per tal d’arribar a aquesta comprensió també cal que entri en joc la morfologia –un altre metòde de combinació en les paraules- i la fonologia que permet que hi hagi un vocabulari.
No podem oblidar que a part i juntament amb la gramàtica trobem altres sistemes que té el llenguatge com la percepció, l’articulació, el coneixement social i el conceptual.
Bloom parla de l’universalitat del llenguatge en les societats i de la seva estructura.
La sintaxi i la semàntica evoluciones quan utilitzen sons i paraules noves.
Des del punt de vista biològic el text analitza si el llenguatge pot ser agafat com a adaptació biològica des de diferents teories alternatives que hi ha al respecte. Però són difícils d’avaluar .
En una teoria de l’evolució del llenguatge adequada s’ha d’extraure una idea general de funcionament d’aquest fent una traducció matemàtica i no només tenint en compte apectes psicològics.
Si una teoria de l’evolució és bona permet als biòlegs fer una previsió de l’evolució social.
Podem definir l’evolució en termes de les freqüències genètiques, cosa que dóna a entendre que segons es determinin aquest canvis genètics el llenguatge evolucionarà cap a un camí o cap a un altre. Un problema genètic pot fer que el llenguatge evolucioni anormalment, encara que el llenguatge estigui lligat a més d’un gen que permet una millor evolució. Cal llavors seguir avançant en l’estudi de l’evolució del llenguatge i en la repercució dels gens sobre aquest, millorant així els problemes que es poden presentar en aquest codi univeral del qual l’home n’és el seu creador- encara que aquesta creació sigui possible mitjançant unes facultats que podriem anomenar innates-.
L’adquisició del llenguatge per part dels humans ha estat decisiva en la nostra maduració mental i social. Presenta possibilitats il·limitades i avantatges per al coneixement i la comprensió del món en que vivim.
El llenguatge expressa pensaments sobre coses absents, sobre coses passades i futures.
Cal afegir que també permet la construcció d’arguments abstractes, factor indispensable per al raonament i el mitjà per a justificar i criticar tant les creences com les actituds.
Tot i que els animals creen lligam profunds i tenen per tant emocions i creences, basades en la familiaritat, el reconeixement i en l’hàbit de cada dia, no són capaços de témer esdeveniments hipotètics, d’estimar, d’admirar ... Sols estan a l’abast d’aquells éssers que poden viure i pensar amb símbols. Fins i tot als simis els falten els elements crucials del comportament simbòlic (les categories sintàctiques, els connectors lògics, etc.), elements que són els que doten el llenguatge d’infinita combinació.
