Des dels principis de la humanitat, la Dansa ha format part del que s’entén com a cultura, com a mitjà de comunicació i d’expressió del ser humà. Des de la invocació als déus fins a la denúncia social, la Dansa, com altres Arts, ho ha comptat, expressat, denunciat, embellit, inclús provocat.

Hi ha qui diu que la dansa és pensar amb el cos. És a dir, és una activitat, com altres arts, en la que intervenen totes les capacitats físiques i intel·lectuals, la sensibilitat i els valors humans.

Per què?

Perquè la Dansa és...

Moviment, comunicació, creació, expressivitat, imaginació, fantasia, improvisació..., llibertat

Però també és...

Educació, formació, desenvolupament, estudi, tècnica, control, estètica

Es treballa el cos perquè el moviment tingui harmonia i sigui artístic -en el més ampli sentit de la paraula- desenvolupa una capacitat de percepció i visualització d’un mateix que no abandona mai a la persona.La Dansa ensenya a moure’s amb més seguretat i eficàcia. La motivació i la inspiració ajudaran a convertir en dansa el moviment.

Tindre que fer aquest treball en conjunt amb més persones desenvolupa la capacitat de conscienciació, valoració i respecte de l’espai i del temps d’un mateix i dels altres, així com cap a les diferents formes i estils de Dansa en funció de la procedència cultural de cadascú.

Facilita la comunicació, perquè no pot ser una experiència únicament individual, necessita altres que ho perceben o que l’acompanyen en una experiència compartida. Això fa possible la relació entre grups de característiques diferents com a llengua, sexe, raça, cultura, o amb problemes socials.

Cadascu troba el seu lloc.

“La dansa no és exclusiva de ningú. Ella ofereix alegria i l’exaltació a tots aquells que la practiquen, a tots aquells que són els seus espectadors.El llenguatge de la dansa no coneix cap frontera. S’escolta més enllà de les classes socials, de l’educació, d’un país o d’una creença. El seu vocabulari és infinit, a la mesura de les emocions humanes que vibren a través del moviment.”

Miyako Yoshida – Japó

MISSATGE PER AL DIA INTERNACIONAL DE LA DANSA

29 d’abril 2005

“El que volen dir els gestos,

No ho saben ells mateixos,

S’acoblen, es reuneixen,

S’enriqueixen, s’uneixen,

Es segueixen, es dibuixen,

Es desenvolupen, volen

Alguns es repeteixen per a sobreviure,

Queden, es passegen,

I unint-se, dibuixen una dansa”

Cyrielle Lesueur, 8 ans. Donen-se ‘à' l'Ecole, France