la dansa, un llenguatge universal

El llenguatge com una adaptació

2008-01-25T07:35:00.000-08:00

EL LLENGUATGE COM UNA ADAPTACIÓ

Pinter’n Bloom, autor del text EL llenguatge com una adaptació , afirma que hem de considerar el llenguatge com una part molt important en la selecció natural de la nostra espècie. Després d’analitzar les diferents maneres d’emprar el llenguatge, s’ha descobert que hi ha algunes que són la causa de l’adaptació. L’autor analitza el llenguatge per a poder demostrar la seva teoria.

Entre les persones hi ha un fenomen que fa posible l’intercanvi d’opinions i idees, el llenguatge, el qual podriem dir que és estructurat i és capaç de transmetre’s mitjançant el so. Cal afegir que els concepte que componen el llenguatge poden ser memoritzats i combinats d’infinites formes.

En l’home hi ha una gran capacitat per entendre i usar els símbols del llenguatge. La paraula és un signe connectat entre una senyal i un concepte, que comparteixen tots els components d’una comunitat. Això demostra que l’home té una gran capacitat, la capacitat d’usar els símbols i entendre’ls.

Per tal de fer eficient la comunicació les persones combinen les paraules en expressions més llargues i d’extensió variable que tots – en bones facultats- entenen.

Aquesta creació d’oracions sense límits és possible gràcies a una altra capacitat imprescindible: l’abstracció de les estructures que formen el llenguatge i la sintaxi.

La sintaxi combina les paraules en construccions lèxiques, indispensable per a la bona estructuració del llenguatge i en conseqüència, de la seva comprensió. Per tal d’arribar a aquesta comprensió també cal que entri en joc la morfologia –un altre metòde de combinació en les paraules- i la fonologia que permet que hi hagi un vocabulari.

No podem oblidar que a part i juntament amb la gramàtica trobem altres sistemes que té el llenguatge com la percepció, l’articulació, el coneixement social i el conceptual.

Bloom parla de l’universalitat del llenguatge en les societats i de la seva estructura.

La sintaxi i la semàntica evoluciones quan utilitzen sons i paraules noves.

Des del punt de vista biològic el text analitza si el llenguatge pot ser agafat com a adaptació biològica des de diferents teories alternatives que hi ha al respecte. Però són difícils d’avaluar .

En una teoria de l’evolució del llenguatge adequada s’ha d’extraure una idea general de funcionament d’aquest fent una traducció matemàtica i no només tenint en compte apectes psicològics.

Si una teoria de l’evolució és bona permet als biòlegs fer una previsió de l’evolució social.

Podem definir l’evolució en termes de les freqüències genètiques, cosa que dóna a entendre que segons es determinin aquest canvis genètics el llenguatge evolucionarà cap a un camí o cap a un altre. Un problema genètic pot fer que el llenguatge evolucioni anormalment, encara que el llenguatge estigui lligat a més d’un gen que permet una millor evolució. Cal llavors seguir avançant en l’estudi de l’evolució del llenguatge i en la repercució dels gens sobre aquest, millorant així els problemes que es poden presentar en aquest codi univeral del qual l’home n’és el seu creador- encara que aquesta creació sigui possible mitjançant unes facultats que podriem anomenar innates-.

L’adquisició del llenguatge per part dels humans ha estat decisiva en la nostra maduració mental i social. Presenta possibilitats il·limitades i avantatges per al coneixement i la comprensió del món en que vivim.

El llenguatge expressa pensaments sobre coses absents, sobre coses passades i futures.
Cal afegir que també permet la construcció d’arguments abstractes, factor indispensable per al raonament i el mitjà per a justificar i criticar tant les creences com les actituds.

Tot i que els animals creen lligam profunds i tenen per tant emocions i creences, basades en la familiaritat, el reconeixement i en l’hàbit de cada dia, no són capaços de témer esdeveniments hipotètics, d’estimar, d’admirar ... Sols estan a l’abast d’aquells éssers que poden viure i pensar amb símbols. Fins i tot als simis els falten els elements crucials del comportament simbòlic (les categories sintàctiques, els connectors lògics, etc.), elements que són els que doten el llenguatge d’infinita combinació.

Llibre d'estil AVUI

2008-01-07T07:48:00.000-08:00

Llibre d’estil del diari AVUI

El llibre d’estil del que parlaré és el del diari AVUI.

Cada mitjà de comunicació s’expressa d’una manera diferent i utilitza la llengua segons la manera que més els convingui per arribar al públic al que vol anar adreçat o el missatge que vol transmetre. La llengua té unes característiques bàsiques segons el mitjà que la utilitzi . El llibre d’estil el que pretèn és caracteritzar el registre periodístic, fer un model lingüístic estándar per a les masses. Podriem dir que un llibre d’estil no s’acaba mai, ja que els canvis en la normativa lingüística s’han d’ampliar a mesura que els interessos informatius van transformant-se en uns altres.

El llibre d’estil de l’AVUI presentat per Ricard Fité té 294 pàgines. Seguir com a referència les normes de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans) i tenir en compte al parlant és segons Fité el model lingüístic adequat per a la bona realització d’un registre periodístic.

El libre d’estil de l’Avui, consta de 4 grans apartats els quals s’anomenen : “model de llengua, normes de redacció, vocabulari de dubtes i finalment els annexos”.

Primer apartat “Model de llengua” : Sense variar gaire la manera de parlar habitual dels lectors,

els que redacten els articles del diari AVUI han de seguir uns criteris establert sobre el model lingüístic adequat. Es tracta d’intentar fer un model correcte i informativament parlant eficient .

Segon apartat “les normes de redacció” : És la normativa que cal seguir a l’hora d’utilitzar majúscules i minúscules, signes de puntuació,cometes,símbols entre altres aspectes que poden dur cap algun dubte.

Tercer apartat “Vocabulari de dubtes” : En aquest apartat es pretèn ressoldre els dubtes que es puguin tenir a l’hora de redactar en aquest diari. Consta dels termes correctes amb la seva definició i dels incorrectes

Quart apartat “annexos”: Diu com s’ha de transcriure noms d’altres llengües que no provenen del llatí.A més a més exposa les expresions acceptables i les que no ho són.

2008-01-02T04:52:00.000-08:00

ROBÒTICA MÈDICA (exercici)

Avui dia la robòtica ha abançat tant que arriba a camps tant complexos com la medicina. En altres camps, com a la indústria, els robots ja són molt sofisticats, tant que fins i tot han arribat a susbstituïr l'home, donat que el seu rendiment és molt superior a l'humà (ja que aquests no es cansen, no tenen problemes personals que l'afectin en el rendiment, no han de pagar seguretat social...) i el seu manteniment fa que estalviïn molt, ja que les màquines no tenen cap sou.

Fins i tot la robòtica ha arribat al camp de la cirurgia. Hi ha uns sofisticats robots anomenats laparoscòpics (o telemanipuladors) que ajuden al cirurgià en operacions incisives. La seva funció és introduïr dintre del pacient unes minicàmeres x tal de poder practicar la telecirurgia. El grau de sofisticació és tal que estàn controlats per la veu o per sensors al cap.

Hi ha un altre tipus de robots, els localitzadors, que exploren als pacients a través de sensors. El que fan és millorar la visibilitat x poder planificar millor l'operació i poder fixar les tragectòries del visturí per tal que no hi hagin errors.

Una altra part de la medicina on la robòtica ha fet grans passos ha sigut en les rehabilitacions (on els robots ajuden molt als pacients). Hi ha uns manipuladors que van incorporats a les cadires de rodes: són uns braços robòtics molt lleugers i que ajuden al minusvàlid a veure, menjar... Tasques molt bàsiques però que abans no podien fer sols. A més també han aconsseguit que aquests braços fagin tasques més complexes com posar un CD o introduïr un disc dintre de l'ordinador. Així doncs donen molta autonomia a l'invàlid. Altres exemples d'ajuda als minusvàlids són els robots sobre base mòbil, aquests a través d'uns sensors detecten obstacles i permeten el moviment per les diferents estances d'una casa, també hi ha robots fixos que ajuden a satisfer necessitats bàsiques o repetitives, o robots sobre guies que afaboreixen a l'integració laboral del minusvàlid ajudant-los a canviar papers de les fotocopiadores o fins i tot trucar per telèfon.

Acabaran els robots substituïnt a l'home també en el camp de la medicina? Esperem que NO, que ens ajudin i facilitin les tasques però que no ens substitueixin. Per això hi ha filòsofs i pensadors que es dediquen a investigar fins a on és ètic que arribi la tècnica. Ho fan a través d'estudis tecnoètics o bioètics. Una màquina mai no podrà ser igual que un home...

Un libro cada cinco meses, Noticia 3

2007-12-12T15:32:00.000-08:00

JUEVES,18 OCTUBRE 2007 LA VANGUARDIA

Una macroencuesta muestra que la dieta cultural de la juventud es más bien exigua

Un libro cada cinco meses

Después de pasar el número de libros que la población lee- en especial jóvenes- a una estadística podemos observar que es decepcionante. Realmente es muy escasa la cifra sobre la consumición de productos culturales como la prensa y radio - podríamos llamarlos medios tradicionales-.

El informe sobre els consumo de medios informativos y culturales realizados por la Comunicació i la Cultura en Cataluña, en la Comunitat Valenciana y Baleares afirma que los jóvenes leen mucha más prensa en castellano que en catalán. Como bien dijo Cardús este hecho se da por el resultado de las ofertas del mercado. No es que los jóvenes decidan conscientemente que no quieren leer en catalán o en castellano - exceptuando de un nombre mínimo de personas que si- sino que el mercado de prens castellana es mucho más amplio que la catalana.

Y sobre el hecho de que los medios tradicionales se estén "quedando atrás" es simplemente por que otros medios más actuales se interponen.

Sinceramente no creo que los jóvenes de hoy sean menos ricos culturalmente hablando, simplemente se culturizan mediante otros sistemas culturales. Quizá sería conveniente que la sociedad en general le diera más importancia a la lectura de libros. Pero por lo que respecta a los medios de comunicación simplemente creo que se van implantando unos más actuales sobre otros más tradicionales

Hacer política con la cultura, Noticia 2

2007-11-15T18:05:00.000-08:00

JUEVES, 18 OCTUBRE 2007 LA VANGUARDIA

Hacer política con la cultura

Cataluña ha participado en la Feria del libro en Frankfurt, la cual cosa a hecho posible una mayor promoción internacional de escritores catalanes y en general de la literatura en catalán. Este echo a ayudado a presentar ámbitos de la cultura catalana como la música,la danza, el teatro, o el diseño. Pero no se puede pasar por alto la utilización descarada del gobierno catalán de la cultura para hacer política. Y es que la invitada era la cultura catalana y no únicamente la literatura escrita en catalán .Esto la Generalitat lo ha pasado por alto ya que no presenciaron el evento escritores catalanes en castellano y marginaron a las editoriales que publican en lengua castellana. Vale la pena mencionar las palabras de Jorge Herralde : "La singularidad de la cultura catalana es el mestizaje, el bilingüismo, y esto se ha marginado por motivos políticos". La Generalitat debería actuar conforme al principio de igualdad para descartar de una vez por todas la discriminación.

Después de abreviar la noticia escrita por Francesc Carreras quiero añadir que estoy totalmente de acuerdo con lo mencionado. Peró no quiero centrarme en lo que la política hace con la cultura, pues eso sería darles la razón -con esto me refiero a quien hace de la cultura un motivo político- sino que voy a opinar sobre lo que significa culturalmente una lengua. Me centrare en la parte "bonita"-quizá por no entrar disputas a las que no saco provecho- de la noticia. Esa parte que habla de la lengua como imagen de una cultura que la engloba.

El hombre necesita un lenguaje para poder intercambiarse la información, narrar su historia presente y pasada y imaginar i preveer una historia futura. Este medio de comunicación se aprende de generación en generación, y sirve para identificar al individuo. Cada lugar tiene su lengua , cosa que puede hacer pensar que el hombre tiende a crear con su grupo social un codigo donde se reflejan sus costumbres, su historia y en general sus vidas y la de sus antepasados . Así, las diferentes llenguas forman fronteras que implican inclusiones y exclusiones.

La enseñanza de lenguas extrangeras, Noticia 1

2007-10-25T03:23:00.000-07:00

DILLUNS, 1 D'OCTUBRE 2007 LA VANGUARDIA

LA ENSEÑANZA DE LENGUAS EXTRANGERAS

El francés se afianza como segunda lengua

La noticia publicada por La Vanguardia que tiene como título El francés se afianza como segunda lengua y que se encuentra dentro del apartado La enseñanza de lenguas extranjeras, és muy interesante a la vez que muy completa.
Podemos observar como la notícia consta de diversas partes: por un lado el título bastante acertado con el que nos hacemos una idea clara de lo que a continuación va a tratar el artículo y que va acompañado de un subtítulo que anticipa algunos de los puntos que serán explicados. Seguidamente y antes de entrar en la narración de la notícia, ésta va precedida de un punto que adelanta más información sobre el tema. Por otro lado tenemos la noticia en sí, donde quedan especificados todos los datos, así como las personas que contribuyen a explicar y argumentar el hecho de que el francés se afiance como segunda lengua, como bien dice el título. Otro hecho importante que hace que esta noticia sea tan completa y que no podemos pasar por alto, es que en el centro de la página hay tres gráficos donde visualmente se explica de manera clara y concisa las partes de las que consta el texto. De esta manera se consigue crear una noticia creible y específica.

Hay que destacar un segundo título a mitad de la noticia : Las empresas francesas tienen dificultades para hallar personal con dominio del idioma. Podemos observar que el titulo habla también de la lengua fracesa però esta vez en referencia a las empresas francesa y no al idioma en sí.

Se podria decir que gracias a todas las partes que crean la noticia, se podria obtener bastante información sin tener que leérsela toda simplemente leyendo el título, el subtítulo y observando los gráficos.

A lo largo de la noticia se hace referencia a otros idiomas, y ya al final de ésta se habla de manera concisa de la situación del italiano y el alemán o el chino y el árabe. Éste hecho da lugar a que independientemente pero en la misma página y relacionadas entre sí haya otras dos noticias que traten sobre la enseñanza de lenguas extranjeras. Estas noticias tienen por título por un lado Árabe, amazig y chino en las escuelas y por el otro El interés por el idioma chino provoca la aparición de veinte centros académicos. La primera breve, sin subtítulols ni imágenes o gráficos y la segunda bastante más extensa. Ésta consta de un gran título, una introducción resaltada para destacar -la del resto de la narración que la precede, una vistosa fotografía y un recuadro llamado "El Dato" dónde se trata un tema en concreto de forma muy breve y se especifican unos datos al respecto-en este caso el echo de que el alemán y el italiano estén estancados- .

2007-10-18T05:19:00.000-07:00

Des dels principis de la humanitat, la Dansa ha format part del que s’entén com a cultura, com a mitjà de comunicació i d’expressió del ser humà. Des de la invocació als déus fins a la denúncia social, la Dansa, com altres Arts, ho ha comptat, expressat, denunciat, embellit, inclús provocat.

Hi ha qui diu que la dansa és pensar amb el cos. És a dir, és una activitat, com altres arts, en la que intervenen totes les capacitats físiques i intel·lectuals, la sensibilitat i els valors humans.

Per què?

Perquè la Dansa és...

Moviment, comunicació, creació, expressivitat, imaginació, fantasia, improvisació..., llibertat

Però també és...

Educació, formació, desenvolupament, estudi, tècnica, control, estètica

Es treballa el cos perquè el moviment tingui harmonia i sigui artístic -en el més ampli sentit de la paraula- desenvolupa una capacitat de percepció i visualització d’un mateix que no abandona mai a la persona.La Dansa ensenya a moure’s amb més seguretat i eficàcia. La motivació i la inspiració ajudaran a convertir en dansa el moviment.

Tindre que fer aquest treball en conjunt amb més persones desenvolupa la capacitat de conscienciació, valoració i respecte de l’espai i del temps d’un mateix i dels altres, així com cap a les diferents formes i estils de Dansa en funció de la procedència cultural de cadascú.

Facilita la comunicació, perquè no pot ser una experiència únicament individual, necessita altres que ho perceben o que l’acompanyen en una experiència compartida. Això fa possible la relació entre grups de característiques diferents com a llengua, sexe, raça, cultura, o amb problemes socials.

Cadascu troba el seu lloc.

“La dansa no és exclusiva de ningú. Ella ofereix alegria i l’exaltació a tots aquells que la practiquen, a tots aquells que són els seus espectadors.El llenguatge de la dansa no coneix cap frontera. S’escolta més enllà de les classes socials, de l’educació, d’un país o d’una creença. El seu vocabulari és infinit, a la mesura de les emocions humanes que vibren a través del moviment.”

Miyako Yoshida – Japó

MISSATGE PER AL DIA INTERNACIONAL DE LA DANSA

29 d’abril 2005

“El que volen dir els gestos,

No ho saben ells mateixos,

S’acoblen, es reuneixen,

S’enriqueixen, s’uneixen,

Es segueixen, es dibuixen,

Es desenvolupen, volen

Alguns es repeteixen per a sobreviure,

Queden, es passegen,

I unint-se, dibuixen una dansa”

Cyrielle Lesueur, 8 ans. Donen-se ‘à' l'Ecole, France